Jeroni d'Estridó fou pregonament conegut al llarg de l'edat mitjana per la seua responsabilitat sobre la Vulgata llatina i sobre un conjunt important d'obres, pròpies o atribuïdes. El present volum pretén, precisament, completar el nostre coneixement de les traduccions al català d'obres reals o assignades a Jeroni realitzades durant els segles XIV-XVI, amb especial interès en tres títols que contenen paràgrafs amb normes de comportament femení o exemples de conducta: el De custodia virginitatis, la coneguda epístola a la verge Eustòquia; l'Epitaphium sanctae Paulae, traduït amb el títol de Vida de santa Paula; i el Libre de la regla y modo de vida de les monges, és a dir, la traducció de les Regula monacharum atribuïdes a sant Jeroni, versionades per un gairebé desconegut ciutadà Jeroni Gil i impreses a València l'any 1517, amb una dedicatòria a Maria Enríquez i de Borja. L'edició moderna d'aquestes traduccions ofereix al lector la possibilitat de comprovar­ne personalment les bondats.

La narradora de este libro, observando su gallina corretear por el corral, se hace preguntas como ¿por qué no vuela? ¿Acaso se habrá puesto el vestido equivocado? Y esto la lleva a interesarse por toda una galería de pájaros y su ropaje. Guiados por su voz, conoceremos a pájaros carpinteros vestidos de encargados de mantenimiento; pingüinos que sueñan con ponerse bata y pantuflas; colibrís que no se dan cuenta de que llevan por vestido los colores del arcoíris. Al final, en el vuelo de todos estos pájaros nos veremos reflejados nosotros mismos, con nuestros deseos, preocupaciones y esperanzas. En las imágenes de Martín Romero, el primer plano y el fondo dialogan de manera admirable, creando deliciosas micronarraciones visuales.

La narradora d’aquest llibre, observant la seva gallina rondar pel corral, es fa preguntes com per què no vola? Potser s’haurà posat el vestit equivocat? I això la porta a interessar-se per tota una galeria d’ocells i els seus vestits. Guiats per la seva veu, coneixerem ocells fusters vestits d’encarregats de manteniment; pingüins que somien posar-se bata i plantofes; colibrís que no s’adonen que porten per vestit els colors de l’arc de Sant Martí. Al final, al vol de tots aquests ocells, ens veurem reflectits nosaltres mateixos, amb els nostres desitjos, preocupacions i esperances. A les imatges de Martín Romero, el primer pla i el fons dialoguen de manera admirable, creant delicioses micronarracions visuals.